martes, 14 de abril de 2009

Poema en tres idiomas por Gabriel Impaglione

Che aquí allá
¿quién habrá de juntarte otra vez?
-Juan Gelman



He vist la teua boca
multiplicada en la caravana dels lliures
en les taules compartides de les biblioteques
i els teus peus a la sendera dels solcs urgents.
He vist el teu braç fèrtil tibar l’avenir ça i lla,
i el teu braç d’aigua allargar-se a tots els homes de la terra.
I els teus ulls en la nit tancada, en la nit
violenta de les injustícies.
He vist al centre del dia el teu cor al galop
un pam de la teua pell
composar la cicatriu del company.
He vist davall de les camises gastades d’abraçar llum
els teus pulmons cansats
i a les vores de tots els rumbs
les flors silvestres del teu xiulit.
I en cada infant el teu somriure desafiant la mort
i les teues mans enfilades a la ferramenta, al cel
en flames, al vent ingovernable, a les campanes.
He vist
en cada un de nosaltres
un gest teu que ens agermana
la tendresa que ens tempera.

Qui casa a casa cridarà a composar-te
en l’hora infinita?


Traducción al catalán: Pere Bessó







He visto tu boca
multiplicada en la caravana de los libres
en las mesas compartidas de las bibliotecas
y tus pies en el sendero de los surcos urgentes.
He visto tu brazo fértil tensar el futuro aquí, allá
y tu brazo de agua alargarse a todos los hombres de la tierra.
Y tus ojos en la cerrada noche, en la noche
violenta de las injusticias.
He visto en el centro del día tu corazón al galope
un palmo de tu piel
componer la cicatriz del compañero.
He visto debajo de las camisas gastadas de abrazar luz
tus pulmones cansados
y en las orillas de todos los rumbos
las flores silvestres de tu silbo.
Y en cada niño tu sonrisa desafiando la muerte
y tus manos trepadas a la herramienta, al cielo
en llamas, al viento ingobernable, a las campanas.
He visto
en cada uno de nosotros
un gesto tuyo que nos hermana
la ternura que nos templa.

¿Quién casa por casa llamará a componerte
en la hora infinita?







Ho visto la tua bocca
moltiplicata nella carovana dei liberi
nelle tavole condivise delle biblioteche
e i tuoi piedi nel sentiero degl’ urgenti solchi.
Ho visto il tuo braccio fertile tessere futuro qui, là
ed il tuo braccio d’acqua allungarsi verso tutti gli uomini della terra.
E i tuoi occhi nella chiusa notte, nella notte
Violenta delle ingiustizie.
Ho visto nel centro del giorno il tuo cuore al galoppo
Un palmo della tua pelle
Comporre la cicatrice del compagno.
Ho visto sotto le camicie logore dall’abbracciare luce
I tuoi polmoni stanchi
E nelle rive di tutte le direzioni
i fiori silvestri del tuo fischio.
E in ogni bambino il tuo sorriso sfidando la morte
E le tuoi mani arrampicate alla ferramenta, al cielo
In fiamme, all’ ingovernabile vento alle campane.
Ho visto
In ognuno di noi
Un gesto tuo che ci affratella
La tenerezza che ci tempra.

chi casa per casa chiamerà a comporti
nell’ora infinita?

No hay comentarios:

Publicar un comentario